LA DIFICULTAT DE CONCILIAR LA VIDA LABORAL AMB ELS ENTRENAMENTS

Hola a tothom!!!

Torno a estar per aquí!!

Com be podeu observar he estat uns quants dies sense escriure degut a un estrés laboral de proporcions importants, però per sort ha tres uns bons fruits tant en tema empresarial, com a personal, laboralment parlant evidentment.

Però en fi, anem al que ens ocupa aquest blog evidentment.

Desprès d'aquesta setmana pasada en la que els meus entrenaments s'han reduït a còrrer el dijous passat i poc més; aquesta setmana he començat en serio a entrenar les 3 disciplines, tot i que possiblement deixo una mica de banda la bicicleta per no disposar encara d'una.

Doncs bé es així com aquesta setmana he començat amb un entrenament que he trobat per internet per a obtenir una molt bona marca en 1.500 m. (Distància de natació en el Triatló en modalitat Olímpica). Vaig començar amb aquest entrenament el dilluns i tot i que no el vaig finalitzar totalment, em vaig adonar que és el camí, un entrenament dur però que es disfruta.
Em va servir per veure que el camí encara és llarg, però divertit!!
En total van ser 500 metres nadant. 100 d'escalfament, 200 de series i 200 a ritme suau i continu, fins que evidentment, vaig adonar-me que no podia donar ni una braçada més.

El dimarts em vaig calçar les bambes i a còrrer per Barcelona!! La veritat és que m'ho vaig passar molt molt bé. Vaig anar des de casa fins al Passeig Sant Joan i aquest tot avall fins al Parc de la Ciutadella, on vaig fer tres sèries d'sprint al 100% que em van sentar de meravella.
En total van ser 10,09 Kms. en 1h. 00'. Si, vaig fer molt més que a Bombers, però la diferència està en que aquesta vegada les polsacions eren més baixes i disfrutava més del camí. Aquest circuit nou que he realitzat és maco perquè arribés fins al mateix Parc i a més et trobés a molts més runners que vulguis o no, ajuda a motivar.
Sincerament, començo a disfrutar molt amb el running, cada vegada sento més alliberació i diversió, però a més me'n adono que amb un bon entrenament podré treure unes bones marques de cara a futures triatlons i a més podré recuperar les posicions que pugui perdre en la bici.
A més, cal tenir en compte que no estic gens carregat de cames. Agraïr molt sincerament els consells del Franc, el meu fisioterapeuta, que em va ensenyar uns estiraments que no havia vist en la meva vida, però que serveixen molt bé per a descarregar tendons per els impactes en asfalt.

Avui tenia que descansar, però com molt bé en molts llocs he llegit, he decidit fer descans actiu, és a dir, m'he decidit per anar al gimnàs i  fer peses (aspecte necessari i que no s'ha de descuidar), que m'ha servit per abaixar el ritme i descansar el tren inferior.

En fi, que seguiré per aquí comentant les meves vivències. Demà evidentment em pujaré a l'spinnera i a pedalejar s'ha dit!!!

STAY TUNNED!!!

GENIAL!!

Torno a escriure desprès d'uns dies que la feina m'ha tingut tancat absolutament absorbit mentalment!!!
Tot i així no m'he oblidat de preparar-me.

El dijous vaig començar els entrenaments amb bici a la "spinnera". Vaig estar mitja hora, fent 15,4 km, amb un molt bon ritme (no puc posar les polsacions degut a que em vaig deixar el polsímetre).
La sèrie em va anar genial, primer perquè vaig començar a agafar contacte no només amb la bici en si i en començar a agafar una bona cadència de "pedaleig" i sobretot començar a agafar costum al acoplament.
La veritat és que es un detall important començar a agafar costum a pedalegar amb l'acoplament de la bici de carretera, sobretot per una persona com jo que sempre ha estat amb mountain-bike i sobretot que porta aproximadament uns 7 o 8 anys sense agafar la bici.
Tot i així les sensacions són bones, però és una postura estranya a la que evidentment ens hi haurem d'acostumar.

Desprès d'això un divendres de descans merescut i relaxat (amb una miqueta de juerga, que poc a poc hauré de deixar les copes...).

I ara bé la gran tirada. En molts llocs he llegit que els amateurs que ens dediquem a aquests tipus d'esports, bé sigui el running, triatlón o ironman, és precisament el cap de setmana on fas les grans tirades, és a dir, com que tens molt de temps possible, dediques a fer les grans fases del teu entrenament.
En el cas dels triatletes, o projecte de triatleta com és el meu cas, és on fas els llargs kilometratges de nedar, bici o còrrer.

I en el meu cas ha estat així. Servidor avui diumenge s'ha cascat 11,4 km.  en  1h. 11'18" a un ritme mig de 6,14 el km., cremant un total de 1026 Kcal i aprox. ritme mig de polsacions entre les 170 i 185.
La veritat és que ha estat genial, m'he sentit espectacular, cal dir que el ritme ha estat lent, però es deu a que en varies zones hi havia fortes pendents i la veritat ha estat un ritme en el que m'hi he sentit molt còmode. Poc a poc anirem fent el mateix kilometratge però en menys temps, per alguna cosa entreno.

Si amb una cosa important em quedo, és que desprès d'haver llegit el llibre del gran Josef Ajram, per primera vegada he decidit de fer servir la seva idea dels 15 minuts i ja veieu quins resultats!!
La idea dels 15 minuts és una idea en dividir la teva cursa, entrenament, etc.. en períodes de 15 minuts, sense mirar més enlla, i un cop hagis assolit aquests 15 minuts et regalis un premi.
En el meu cas només portava l'ampolla de beguda carregada d'Isostar, així que cada 15 minuts feia una glopada d'aigua, però com que evidentment cada vegada estas més cansat i necessites més alicient, doncs a mesura que passava més estona anava fent glopades més llargues, fins que quan he acabat m'he begut tot el que quedava com a premi final evidentment.
A la vegada també és important que destaqui que crec que he trobat un gran circuit per Vilanova per còrrer sense parar: No molt exigent en quant ha kilometres (11), però si amb uns desnivells que tot i que no són molt pronunciats, són llargs i per tant, permeten a uns servidor a fer un esforç de més estona a aquestes polsacions.

L'experiència d'avui m'ha servit per adonar-me que tots els límits ens els posem nosaltres mateixos a la ment i que realment podem aconseguir tot el que volguem, motivats i amb empenta. Això si, si veus el camí molt llarg, es molt probable que pensis que no ho aconseguiràs i la teva ment es tanqui en banda. En canvi, i tal i com indica en Josef, dividir la carrera en petites victòries permet que un es vagi animant poc a poc i motivant-se i acabi per aconseguir els seus reptes.

Jo només us dic que gràcies a això i com m'he sentit, he disfrutat moltíssim corrent avui!

Stay tuned!

DIA DE RETORN A LA RUTINA DE BON MATÍ!!!

Si, és així com título aquest post, però rutina absolutament positiva!!!

Tornem a còrrer de bon matí per la Ciutat Condal i amb més ganes que mai!

Aquesta tarda he notat que em tornava a fer una mica mal el genoll, senyal inéquivoca de la duresa de còrrer per aslfat, les voreres, però res que no solucioni una mica de gel i un bon descans!
Començarem poc a poc i paulatinament anirem pujant el volum d'entrenaments, aquesta vegada no vui tornar-me a quedar aturat per una sobrecàrrega.

En total aquest matí han estat 6,54 Kms. a un ritme mig de 5' 12"/Km. cremant un total de 701 Kcal.

La veritat és que ho haig de reconèixer, tota la meva vida m'ha costat moltíssim llevar-me per anar a còrrer, però he aconseguit que el meu cos s'hi acostumi i sobretot la meva ment, i això em permet disfrutar de còrrer aquestes hores.

No se com descriure les meves sensacions, els que també corren a aquestes hores suposo que tindran les mateixes que jo, és a dir, una sensació de llibertat, de saber que començes el dia amb moltíssima energia i amb les piles molt carregades. A més, saber que estàs guanyant al teu ego, a la teva vagueria, a les teves ganes de quedar-te 5 minutets més al llit, és un pas molt important, ja que si alguna cosa crec que necessito entrenar moltíssim per a aconseguir el meu objectiu és la ment, aconseguir dominar-la i sobretot enganyar-la per a que no em faci parar. Si ho aconsegueixo crec que tinc molt guanyat!!!

No voldria marxar sense mostrar-vos un gran video de youtube que crec que defineix molt bé com em sento corrent de bon matí!

Stay tuned!

HOLA A TOTHOM!!!!

Bona nit a tots!!

Em presento, el meu nom es Francesc Molins, conegut per tots els meus apreciats com a Franky.

Us dono a tots la benvinguda al meu bloc on aniré relatant tots els meus pasos fins a complir un dels meus somnis: SER UN FINISHER EN UN IRONMAN.

Sigueu doncs tots benvinguts al meu blog i poseu-vos cómodes perquè poc a poc aniré relatant el meu camí!


Per començar us explico que desprès de realitzar la gran Cursa Bombers, he estat 3 setmanes parat degut a una sobrecarga en el tendó rotulià.
Si alguna cosa he aprés d'aquesta lesió, que sincerament fa una mal horrible i et deixa uns quants amb unes punxades horroroses que amb prou feines pots fer vida normal, és que sempre en els entrenaments s'ha d'anar pas a pas i poquet a poquet, cada vegada agafant ritme i anar mirant com es millora.
Jo en el meu cas, arribava molt just a la cursa i vaig forçar molt l'entrenament i així ho vaig pagar, amb aquesta horrible sobrecàrrega. Així doncs que aneu pas a pas, començeu lent i seguiu lent, que els resultats s'acaben obtenint. Jo en el meu cas vaig començar fent només 3/4 kilometres i en 3 dies ja en corria 7 i 9 i ho vaig acabar pagant.

Però lo positiu d'aquestes lesions es que el cos es moooolt inteligent, i per tant, revius com una mateixa Au Fénix. Jo mateix he comprovat com desprès d'uns dies, torno a estar en ritme i fins i tot molt millor!

El diumenge vaig tornar a provar-me i les sensacions van ser boníssimes!!!! En un migdia plujós (m'encanta còrrer sota la pluja) total van ser 7,02 kms. en 40' 56" a un ritme mig de 5' 49" el kilometre i un total de 630,97 Kcal cremades en dejuni.

Seguiré comentant els meus progressos i encantat que m'aneu llegint!!!!


Una abraçada per tots