Degut a la meva "mala pata" de sobrecàrrega desprès de la mitja marató de vilanova que em fa estar una setmana ben llarga en el "dique seco", aprofito des del blog desitjar-vos un gran i feliç 2012!!!
Que esportivament sigui un gran 2012 ple d'èxits esportius, en el blog i la matèria que ens ocupa, que us fagi veure que el cos humà no té límits!!!
Personalment serà un any espectacular en el que per fi em decidiré llançar-me al món de la llarga distància, Half Challenge i Berga, i repetiré en fites com Vilanova, Triatló de la Vila on intentarem millorar resultats i d'altres en les que no he participat i en tinc moltes ganes com Tarragona, Calafell, Gava, i introduïr-me al món dels duatlons.
A banda del Tri no oblidem que m'espera un any on tornaré a fer la gran 100% Tondo i intentaré la Transcollserola i qualsevol altre marxa cicloturista de carretera, pel que fa al món de la bicicleta, i a la vegada, intentaré baixar dels 45' als 10k, a més de disfrutar de les mitjes maratons sense fer-me mal, com em va passar a Vilanova!!!
També no oblidem que per segon any segurament farem el segon repte ciclista i, molt probablement, repetirem Alps amb servidor ja amb una bona màquina i amb les cames preparades per a fer Telegraphe, Galibier i Alpe d'Huez!!
Així feliç any a tots i que disfruteu molt d'aquesta nit!!Begeu i menjeu molt perquè a partir del dia 1 tots centrats en l'entrenament!!!!!
BON COURAGE!!!!!!
dissabte, 31 de desembre del 2011
divendres, 14 d’octubre del 2011
LA INCREIBLE HISTÒRIA DE "JUAN PELOTA"
Ultimament ha sortit a la palestra molt fort el nom d'un triatleta que es diu "JUAN PELOTA". El seu nom és molt divertit la veritat, però les coses que fa aquest home tenen poc de divertides, sinó més aviat va molt molt en serio.
Aquesta persona ha participat en dos triatlons a Amèrica quedant 5 en un XTERRA i guanyant, si si, GUANYANT en el seu segon Triatló, el Tempe Urban Dirt Tri a Arizona. Realment admirable i això denota que estem davant d'un gran atleta que donarà molt i molt de parlar en aquest món..
Però AL LORO!!!! Perquè aquest nom té trampa.......
Juan Pelota no existeix....
Juan Pelota es un sobrenom....
Sota el nom de Juan Pelota s'amaga un super atleta. Un home que va ser a Edat Junior campió dels Estats Units de Triatló, esport que va abandonar per tornar-se un dels millors atletes de la història.
Si encara no ho heu esbrinat, us ho poso més clar:
Sota el sobrenom de JUAN PELOTA, s'amaga ni més ni menys que el ciclista més gran de la història, guanyador de 7 TOURS i fundador de la famossissima LIVESTRONG. Si senyors, LANCE ARMSTRONG és JUAN PELOTA, o com dirien els americans: LANCE ARMSTRONG AKA JUAN PELOTA.
Doncs si, el gran Lance ha tornat a l'esport i per la porta gran!!! Ja fa temps que s'està preparant per tornar al món del triatló i sobretot competir en l'Ironman de Hawaii i té tota la pinta que en la pròxima temporada intentarà l'assat per aconseguir un "slot" per participar-hi!!!
Des d'aqui servidor seguirà atentament les evolucions d'aquest exemple de superació i esportista únic que ha donat tardes de gloria en el món del ciclisme.
BON COURAGE!!
Aquesta persona ha participat en dos triatlons a Amèrica quedant 5 en un XTERRA i guanyant, si si, GUANYANT en el seu segon Triatló, el Tempe Urban Dirt Tri a Arizona. Realment admirable i això denota que estem davant d'un gran atleta que donarà molt i molt de parlar en aquest món..
| La samarreta d'aquest personatge |
Juan Pelota no existeix....
Juan Pelota es un sobrenom....
Sota el nom de Juan Pelota s'amaga un super atleta. Un home que va ser a Edat Junior campió dels Estats Units de Triatló, esport que va abandonar per tornar-se un dels millors atletes de la història.
| Aquí el veiem com el seu gran amic Macca li protegeix la seva identitat |
Sota el sobrenom de JUAN PELOTA, s'amaga ni més ni menys que el ciclista més gran de la història, guanyador de 7 TOURS i fundador de la famossissima LIVESTRONG. Si senyors, LANCE ARMSTRONG és JUAN PELOTA, o com dirien els americans: LANCE ARMSTRONG AKA JUAN PELOTA.
Doncs si, el gran Lance ha tornat a l'esport i per la porta gran!!! Ja fa temps que s'està preparant per tornar al món del triatló i sobretot competir en l'Ironman de Hawaii i té tota la pinta que en la pròxima temporada intentarà l'assat per aconseguir un "slot" per participar-hi!!!
Des d'aqui servidor seguirà atentament les evolucions d'aquest exemple de superació i esportista únic que ha donat tardes de gloria en el món del ciclisme.
BON COURAGE!!
diumenge, 9 d’octubre del 2011
TRIATLÓ DE VILANOVA...AVUI JUGUEM A CASA!!
Desprès de tant de temps fent provés per separat, ja tenia mono d'acomiadar la temporada com és mereix, amb un bon triatló, i així ha estat a la ciutat que em va veure nèixer: VILANOVA I LA GELTRÚ.
Un triatló que hem fet en Juanjo i jo i que l'Uri ja ens ha avisat que seria molt maco, de fet ell va debutar aquí farà un parell d'anys.
Hem arribat sobre les 8 del matí per recollir dorsal i ens trobem amb l'únic error de l'organització: Donar els dorsals de tots els triatletes el mateix dia, que ha fet que molts arribessin molt justos a la natació i fins i tot un grup ha hagut d'entrar a l'aigua corrents quan ja s'havia donat la sortida. En el nostre cas, tot i els nervis per tenir-ho tot a punt, amb una forta pèrdua de líquid de la roda del Juanjo al inflar les rodes incorporada, ho hem pogut enllestir tot a temps i còrrer cap a la sortida de natació.
Lo bo d'aquesta vegada és que deixaven portar neopré. La veritat és que m'ha encantat, ja que tenia ganes d'estrenar-lo en competició. Un cop ja a línia de sortida, fotos de rigor fetes per l'Uri que avui ens feia de "supporter" i em despedeixo d'en Juanjo, que es posa a les primeres posicions com a bon nedador que és i jo em quedo darrera per a evitar cops, que no ha estat el cas...
La sortida és dona amb 10 minuts de retard i sortim tots disparats. La veritat és que aquesta vegada m'he sentit més cómode que mai a la natació, inclús he detectat el problema de perquè en tan poques braçades em cansava: No realitzava l'expulsió d'aire pel nas dins de l'aigua!! I les noves ulleres, les Zoggs Predator són l'ostia!!!A fora de l'aigua estaven una mica entel·lats els vidres davanters, però un cop estàs "en faena" són una meravella!!
Així he anat tirant i inclús adelantant a gent i evidentment rebent els pertinents cops, com un bon cop de colze al nas, que encara em fa mal. Arribat, transi ràpida i agafar la bici.
El sector de bici era molt maco, amb dues voltes a un circuit fins al Ibersol i un parell de repetxillos que et feien aixecar-te de la bici. La veritat és que he sortit fort per el meu ritme i he enganxat a quatre persones que no ens hem deixat fins al final del sector. En les voltes em creuava sempre amb el Juanjo que anava amb un grup important a davant i que anaven molt i molt forts, de fet ens anavem animant un a l'altre mentres ens creuavem.
Durant la primera volta he decidit menjar-me unes quantes gominoles de GU per intentar alimentar-me (MEEEEEEC!!! ERROR!!) que posteriorment m'han sentat molt malament!! Efectivament, a la segona volta i just desprès de pendre'm el gel, he començat a notar que se'm repetien les gominoles i inclús m'entraven ganes de vomitar, sensacions que no m'han abandonat fins gairebé el final de la primera volta del running.
És així que tot i aquest estat d'indisposició estomacal, que m'ha fet apendre que no cal menjar tant ni històries en un sprint (Hidratar-se bé i un gel a mitja competició), he fet la baixada de bici al estil professional amb les botes calades i saltant de la bici amb el pertinent crit d'APARTA!!! a un parell que s'estaven baixant de la bici sense treure's les botes. Agraïr de tot cor al Juanjo per les classes del dia abans que em van anar de luxe, que fins i tot el jutge m'ha felicitat!!!
Un cop feta la transi i sabent que és el meu sector fort és el running, em poso a tirar fort mantenint un ritme important, pero em tornen a venir les molèsties estomacals, i decideixo regular i ja apretaré més endavant, però aquestes no minvaven, de fet, només em van permetre beure un parell de glops d'aigua petits al avituallament, però, tot i així a la segona volta decideixo apretar les dents i augmentar el ritme, deixant el crono del running en 19' 50", un ritme genial a poc menys de 4' el kilometre.
A la recta final content per haver superat aquests problemes estomacals i de veure als meus dos companys d'equip, que m'entreguen la bandera i esprinto fins a la meta per tancar el crono en pocs segons més de 1h 20'
Resum, per tant, d'aquest triatló: TOT POSITIU, les sensacions a l'aigua han anat augmentant a millor com ja és notava als entrenaments i he detectat el que em frenava en competició com era el no treure l'aire, amb la bici he anat més ràpid que fa temps atrevint-me en molts moments a anar a roda i donant relleus, i finalment per adonar-me que no sempre les coses sortiran com un espera, com és el cas d'aquests problemes estomacals i que, per tant, s'ha de saber escoltar al cos quan algo falla, en aquest cas, no calia haver menjat tant i tant aviat, sinó deixar que els dipòsits es buidin per a tornar-los a omplir. Prenc nota per pròxims tris i sobretot per la HALF CHALLENGE!!
Ara a descansar tot aquest octubre amb entrenaments suaus de manteniment i a primers de novembre començarem amb la pretemporada!!
BON COURAGE!!!
Un triatló que hem fet en Juanjo i jo i que l'Uri ja ens ha avisat que seria molt maco, de fet ell va debutar aquí farà un parell d'anys.
Hem arribat sobre les 8 del matí per recollir dorsal i ens trobem amb l'únic error de l'organització: Donar els dorsals de tots els triatletes el mateix dia, que ha fet que molts arribessin molt justos a la natació i fins i tot un grup ha hagut d'entrar a l'aigua corrents quan ja s'havia donat la sortida. En el nostre cas, tot i els nervis per tenir-ho tot a punt, amb una forta pèrdua de líquid de la roda del Juanjo al inflar les rodes incorporada, ho hem pogut enllestir tot a temps i còrrer cap a la sortida de natació.
Lo bo d'aquesta vegada és que deixaven portar neopré. La veritat és que m'ha encantat, ja que tenia ganes d'estrenar-lo en competició. Un cop ja a línia de sortida, fotos de rigor fetes per l'Uri que avui ens feia de "supporter" i em despedeixo d'en Juanjo, que es posa a les primeres posicions com a bon nedador que és i jo em quedo darrera per a evitar cops, que no ha estat el cas...
 |
| Juanjo i servidor fent temps a la sortida!! |
La sortida és dona amb 10 minuts de retard i sortim tots disparats. La veritat és que aquesta vegada m'he sentit més cómode que mai a la natació, inclús he detectat el problema de perquè en tan poques braçades em cansava: No realitzava l'expulsió d'aire pel nas dins de l'aigua!! I les noves ulleres, les Zoggs Predator són l'ostia!!!A fora de l'aigua estaven una mica entel·lats els vidres davanters, però un cop estàs "en faena" són una meravella!!
Així he anat tirant i inclús adelantant a gent i evidentment rebent els pertinents cops, com un bon cop de colze al nas, que encara em fa mal. Arribat, transi ràpida i agafar la bici.
El sector de bici era molt maco, amb dues voltes a un circuit fins al Ibersol i un parell de repetxillos que et feien aixecar-te de la bici. La veritat és que he sortit fort per el meu ritme i he enganxat a quatre persones que no ens hem deixat fins al final del sector. En les voltes em creuava sempre amb el Juanjo que anava amb un grup important a davant i que anaven molt i molt forts, de fet ens anavem animant un a l'altre mentres ens creuavem.
Durant la primera volta he decidit menjar-me unes quantes gominoles de GU per intentar alimentar-me (MEEEEEEC!!! ERROR!!) que posteriorment m'han sentat molt malament!! Efectivament, a la segona volta i just desprès de pendre'm el gel, he començat a notar que se'm repetien les gominoles i inclús m'entraven ganes de vomitar, sensacions que no m'han abandonat fins gairebé el final de la primera volta del running.
És així que tot i aquest estat d'indisposició estomacal, que m'ha fet apendre que no cal menjar tant ni històries en un sprint (Hidratar-se bé i un gel a mitja competició), he fet la baixada de bici al estil professional amb les botes calades i saltant de la bici amb el pertinent crit d'APARTA!!! a un parell que s'estaven baixant de la bici sense treure's les botes. Agraïr de tot cor al Juanjo per les classes del dia abans que em van anar de luxe, que fins i tot el jutge m'ha felicitat!!!
 |
| Juanjo preparat per posar peu a terra en plan crack!! |
Un cop feta la transi i sabent que és el meu sector fort és el running, em poso a tirar fort mantenint un ritme important, pero em tornen a venir les molèsties estomacals, i decideixo regular i ja apretaré més endavant, però aquestes no minvaven, de fet, només em van permetre beure un parell de glops d'aigua petits al avituallament, però, tot i així a la segona volta decideixo apretar les dents i augmentar el ritme, deixant el crono del running en 19' 50", un ritme genial a poc menys de 4' el kilometre.
A la recta final content per haver superat aquests problemes estomacals i de veure als meus dos companys d'equip, que m'entreguen la bandera i esprinto fins a la meta per tancar el crono en pocs segons més de 1h 20'
 |
| ARRIBADA A META!!!!FINISHER!!! |
Resum, per tant, d'aquest triatló: TOT POSITIU, les sensacions a l'aigua han anat augmentant a millor com ja és notava als entrenaments i he detectat el que em frenava en competició com era el no treure l'aire, amb la bici he anat més ràpid que fa temps atrevint-me en molts moments a anar a roda i donant relleus, i finalment per adonar-me que no sempre les coses sortiran com un espera, com és el cas d'aquests problemes estomacals i que, per tant, s'ha de saber escoltar al cos quan algo falla, en aquest cas, no calia haver menjat tant i tant aviat, sinó deixar que els dipòsits es buidin per a tornar-los a omplir. Prenc nota per pròxims tris i sobretot per la HALF CHALLENGE!!
Ara a descansar tot aquest octubre amb entrenaments suaus de manteniment i a primers de novembre començarem amb la pretemporada!!
BON COURAGE!!!
diumenge, 25 de setembre del 2011
UNA AVENTURA ALS ALPS!!
Per fi em decideixo a relatar com va ser la aventura realitzada als Alps amb els meus inestimables companys de Triathlon Pirats!! Podria explicar mil històries sobre la gran aventura que vem viure, però com allò que es diu de "para muestra un boton", us paso la "versió curta", a l'espera de la llarga, del gran montatge que ha fet l'Uri de totes les imatges d'aquests tres dies meravellosos pels Alps francesos.
Només puc dir que servidor va complir un dels seus somnis que tenia desde petit que era pujar les 21 corbes d'Alpe d'Huez i que es el primer de molts dels ports mítics que pujarem perquè aquesta experiència va ser espectacular!!!!
Jo només vaig pujar Alpe d'Huez i Juanjo per una averia mecànica és va quedar sense fer Galibier, però si que permeteu-me de dir que tant l'Uri com l'Alex són uns autèntics herois desprès de pujar els tres ports seguits en un dia!! Sencillament impressionant!!
En fi per a que disfruteu aquí teniu el video, en aquest enllaç!!
TELEGRAPHÉ, GALIBIER i ALPE D'HUEZ!!
BON COURAGE!!!!
Només puc dir que servidor va complir un dels seus somnis que tenia desde petit que era pujar les 21 corbes d'Alpe d'Huez i que es el primer de molts dels ports mítics que pujarem perquè aquesta experiència va ser espectacular!!!!
Jo només vaig pujar Alpe d'Huez i Juanjo per una averia mecànica és va quedar sense fer Galibier, però si que permeteu-me de dir que tant l'Uri com l'Alex són uns autèntics herois desprès de pujar els tres ports seguits en un dia!! Sencillament impressionant!!
En fi per a que disfruteu aquí teniu el video, en aquest enllaç!!
TELEGRAPHÉ, GALIBIER i ALPE D'HUEZ!!
BON COURAGE!!!!
diumenge, 7 d’agost del 2011
TRANSMORENETA!!
Ahir Alex, Uri i servidor, vem fer una bona ruta amb l'intenció de pujar Montserrat fins al Monestir i a la vegada començar a preparar-nos per el gran repte de pujar Alpe D'Huez.
Al final ens ha sortir una ruta espatarrant de 120.3 km. (Tal i com molt bé indica l'Alex en diarios de Bicicleta), en unes 7 hores tenint en compte descansos, parada a comprar aigua i etc...
 |
| Arribada a Montserrat! |
Haig de reconèixer que em va sorprendre la meva capacitat de sofriment, i em va fer veure que tot i que sembla que les cames no et responguin, el que et farà frenar es el cap, per exemple, en el moment que pitjor ho vaig passar, entre Olesa i Viladecavalls, el meu cap va començar a dir: Para i a la merda, agafa un bus, Ferrocarril o el que sigui i cap a casa, fins aquí has arribat, però ho vaig poder vènçer, em deia a mi mateix que no era plan parar ara desprès de tot el que havia fet i a la vegada Alex baixava a donar-me ànims i "m'enganyava" dient-me que ja no quedava res, cosa que li vaig agraïr molt!! I, perquè no dir-ho, pensava en el peaso de dinar que em fotria un cop arribat!!!
En fi, tot això em va demostrar i creure molt més en mi mateix i en la meva pròpia capacitat de sofriment i també, perquè no dir-ho, que tinc uns grans companys de "fatigues" als que tindré l'orgull de fer d'assistència durant Telegraphe i Galibier i compartir amb ells la pujada al port dels holandesos, és a dir, Alpe d'Huez.
Ara uns dies de relax i desconnexió a Mallorca a veure al meu gran amic David, tot i que m'emportaré les bambes de running i les gomes per a fer una mica de peses en qualsevol moment que tingui lliure!!
STAY TUNNED!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)