Un triatló que hem fet en Juanjo i jo i que l'Uri ja ens ha avisat que seria molt maco, de fet ell va debutar aquí farà un parell d'anys.
Hem arribat sobre les 8 del matí per recollir dorsal i ens trobem amb l'únic error de l'organització: Donar els dorsals de tots els triatletes el mateix dia, que ha fet que molts arribessin molt justos a la natació i fins i tot un grup ha hagut d'entrar a l'aigua corrents quan ja s'havia donat la sortida. En el nostre cas, tot i els nervis per tenir-ho tot a punt, amb una forta pèrdua de líquid de la roda del Juanjo al inflar les rodes incorporada, ho hem pogut enllestir tot a temps i còrrer cap a la sortida de natació.
Lo bo d'aquesta vegada és que deixaven portar neopré. La veritat és que m'ha encantat, ja que tenia ganes d'estrenar-lo en competició. Un cop ja a línia de sortida, fotos de rigor fetes per l'Uri que avui ens feia de "supporter" i em despedeixo d'en Juanjo, que es posa a les primeres posicions com a bon nedador que és i jo em quedo darrera per a evitar cops, que no ha estat el cas...
 |
| Juanjo i servidor fent temps a la sortida!! |
La sortida és dona amb 10 minuts de retard i sortim tots disparats. La veritat és que aquesta vegada m'he sentit més cómode que mai a la natació, inclús he detectat el problema de perquè en tan poques braçades em cansava: No realitzava l'expulsió d'aire pel nas dins de l'aigua!! I les noves ulleres, les Zoggs Predator són l'ostia!!!A fora de l'aigua estaven una mica entel·lats els vidres davanters, però un cop estàs "en faena" són una meravella!!
Així he anat tirant i inclús adelantant a gent i evidentment rebent els pertinents cops, com un bon cop de colze al nas, que encara em fa mal. Arribat, transi ràpida i agafar la bici.
El sector de bici era molt maco, amb dues voltes a un circuit fins al Ibersol i un parell de repetxillos que et feien aixecar-te de la bici. La veritat és que he sortit fort per el meu ritme i he enganxat a quatre persones que no ens hem deixat fins al final del sector. En les voltes em creuava sempre amb el Juanjo que anava amb un grup important a davant i que anaven molt i molt forts, de fet ens anavem animant un a l'altre mentres ens creuavem.
Durant la primera volta he decidit menjar-me unes quantes gominoles de GU per intentar alimentar-me (MEEEEEEC!!! ERROR!!) que posteriorment m'han sentat molt malament!! Efectivament, a la segona volta i just desprès de pendre'm el gel, he començat a notar que se'm repetien les gominoles i inclús m'entraven ganes de vomitar, sensacions que no m'han abandonat fins gairebé el final de la primera volta del running.
És així que tot i aquest estat d'indisposició estomacal, que m'ha fet apendre que no cal menjar tant ni històries en un sprint (Hidratar-se bé i un gel a mitja competició), he fet la baixada de bici al estil professional amb les botes calades i saltant de la bici amb el pertinent crit d'APARTA!!! a un parell que s'estaven baixant de la bici sense treure's les botes. Agraïr de tot cor al Juanjo per les classes del dia abans que em van anar de luxe, que fins i tot el jutge m'ha felicitat!!!
 |
| Juanjo preparat per posar peu a terra en plan crack!! |
Un cop feta la transi i sabent que és el meu sector fort és el running, em poso a tirar fort mantenint un ritme important, pero em tornen a venir les molèsties estomacals, i decideixo regular i ja apretaré més endavant, però aquestes no minvaven, de fet, només em van permetre beure un parell de glops d'aigua petits al avituallament, però, tot i així a la segona volta decideixo apretar les dents i augmentar el ritme, deixant el crono del running en 19' 50", un ritme genial a poc menys de 4' el kilometre.
A la recta final content per haver superat aquests problemes estomacals i de veure als meus dos companys d'equip, que m'entreguen la bandera i esprinto fins a la meta per tancar el crono en pocs segons més de 1h 20'
 |
| ARRIBADA A META!!!!FINISHER!!! |
Resum, per tant, d'aquest triatló: TOT POSITIU, les sensacions a l'aigua han anat augmentant a millor com ja és notava als entrenaments i he detectat el que em frenava en competició com era el no treure l'aire, amb la bici he anat més ràpid que fa temps atrevint-me en molts moments a anar a roda i donant relleus, i finalment per adonar-me que no sempre les coses sortiran com un espera, com és el cas d'aquests problemes estomacals i que, per tant, s'ha de saber escoltar al cos quan algo falla, en aquest cas, no calia haver menjat tant i tant aviat, sinó deixar que els dipòsits es buidin per a tornar-los a omplir. Prenc nota per pròxims tris i sobretot per la HALF CHALLENGE!!
Ara a descansar tot aquest octubre amb entrenaments suaus de manteniment i a primers de novembre començarem amb la pretemporada!!
BON COURAGE!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada