DUATLÓ DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

Hola a tothom de nou!!

Desprès de molts temes personals i laborals que m'han tingut ocupat el temps, i per tant, no he pogut actualitzar aquest blog, o quadern de bitàcora dels meus entrenaments i competicions, em veig en la sana obligació de tornar a actualitzar i a la vegada obligar-me a ser constant en la meva descripció de sensancions, cròniques de competicions, etc..

Aquesta setmana paso a relatar la crònica del meu "doble debut" a Castellfollit. Doble debut perquè era la meva primera competició de la temporada i a més era el meu debut en una Duatló.

El dia va començar molt aviat, a les 6:45 a.m. davant del Trienjoy, centre neuràlgic, amb el gran company d'equip Ferran i Juanjo per anar amb la seva super furgo cap a Castellfollit de la Roca. Així doncs carreguem bicicletes en un "plis" i carretera i manta que ens esperava un llarg trajecte de quasi bé dues horetes.

Al arribar allà aparquem i deixem totes les coses en un box molt ben organitzat, i ampli que va permetre que tots els que participessim poguessim deixar correctament les bicis sense patir per a que al arribar et trobessis el casco a terra o qualsevol altre cosa. Al sortir del box ens trobem al Camilo altre company Rayo i evidentment ens fem la foto de rigor per a que quedi constància de que el Trienjoy RayoTeam estava present.

Juanjo, Franky, Camilo i Ferran. Rayoteam POWER!!

Desprès de la foto ens dirigim a escalfar una mica i preparar-nos per a la sortida. La veritat es que la podriem haver anomenat la Duatló dels malalts perquè servidor va estar tota la setmana amb gastroenteritis que només em va permetre beure AQUARIUS i agua i no pendre'm cap gel (que m'hagués anat de meravella!!), i sobretot el Juanjo que va participar amb 38 de febre i una tos descomunal i que, per tant, només estar a la linia de sortida ja era tota una proesa!!! Jo, sincerament, no les tenia totes, i més desprès de veure que el circuit era molt trencacames, però per algo m'havia llevat a les 5 del matí no?

A les 10:02 es va donar el tret de sortida, amb 5kms de còrrer que eren molt característics d'aquesta duatló amb pujades i baixades. Només donar-se el tret Ferran va sortir disparat i jo em vaig quedar bastant endarrera amb un ritme que em permetia mantenir energies per a la resta de Duatló. Just abans de finalitzar vaig adelantar al Juanjo que anava com bonament podia. Així doncs arribo a boxes, em poso el casc i amb les botes calades vaig fer una transició ràpidissima. No em cansaré mai de comentar l'important que és fer una transició ben ràpida i en aquest cas així va ser, vaig adelantar a 15 PARTICIPANTS només per tenir les botes calades i fer una sortida ràpida.

El tram de bici constava, com he dit de 20 kilometres amb un port curt i molt trencacames. Al principi i desprès de recuperar líquids em vaig sentir fort i vaig començar a tirar sol durant 3 o 4 kms. Desprès mirant enrere vaig veure que venia fort un grup de 4 del que tirava Juanjo (que sempre va bé a la bici) i decideixo enganxar-mi. En aquest com en tots els grups, hi han els insolidaris, i només donavem relleus Juanjo i jo. El colmo va ser quan al recriminar ajuda per tirar i enganxar un grup de més endavant, ens diuen que nosaltres som joves i que tirem!! (Ja ens trobarem ja, que aquest món és molt petit). Finalment en el inici del petit port (meitat del sector de bici), jo començo a notar que se'm carreguen els bessons i començo, per tant, a acusar aquests dies de gastroenteritis i decideixo despenjar-me i seguir el meu ritme. Just abans de coronar el mateix, veig a Juanjo que també s'ha despenjat dels "insolidaris" i va tossint molt. El veig mirar enrere esperant-me i coronem junts. Des d'aquest moment i fins al final vaig decidir posar-me davant i tirar de Juanjo fins a la transició, aspecte que em va fer sentir molt a gust perquè sempre sempre tira ell davant, sobretot en els entrenos ja que està més fort sobre la bici, i per tant, vaig intentar ajudar-lo com fa ell sempre amb mi!!

Desprès de sentir-me com mai a la bici tot i els problemes per la malatia de la setmana (gràcies als durs entrenaments per la Half), arribem Juanjo i jo junts a la transició que la fem junts a tota velocitat, tant ràpida que adelantem als "insolidaris" en la mateixa!, però només sortir de box Juanjo em diu que va molt just però que acabarà, i que tiri. Així que el deixo endarrera molt a pesar meu i agafo el meu ritme que va ser el que vaig mantindre tot i les pujades. Només sortir a la carretera em trobo amb en Ferran que ja acaba, crit de VAMOS RAYOS! i a seguir!!! Durant el trajecte em creuo a Camilo que va a un bon ritme i ens donem ànims i a Juanjo que va patint però que no tenia cap mena de dubte que acabaria.

Finalment acabo amb un temps de 1:23, conscient de que sense els problemes de la setmana i, per tant, la falta de entrenament, hagués millorat molt el meu temps, però tot i així vaig donar tot el poc que tenia i sobretot vaig disfrutar com mai!!!!!

De la mateixa Duatló n'extrec unes bones conclusions:
1- Començo a sentir-me fort a la bici i amb confiança per afrontar les baixades a molta velocitat.
2- La importància de beure molt sobre la mateixa per evitar que es carreguin els bessons.
3- Reservar forçes els últims kms. de la T2 per el tram de còrrer. Vaig pagar-ho en els últims 500 metres.

Pròxima competició, aquest diumenge 25 a Banyoles, Duatló Olímpic amb 10kms. còrrer/ 40 bici / 5k Correr que sense dubte ens farà patir però serà un gran entrenament de cara a la Half!!

BON COURAGE!!!